diumenge, 27 d’agost de 2017

Reflexions tot escoltant un bolero

Free Bolero

Después que nos besamos
con el alma y con la vida
te fuiste una noche
sin una despedida...

Avanzamos lentamente, en la ausencia del viento.
Me adormezco y, en el ensueño, a ratos te observo.

y yo sentí que al irte
mi pecho sollozaba
la confidencia triste
de nuestro amor así...

Te miro, feliz de tenerte. Y el mar es una gran mancha de tinta, en la que la brisa me recuerda otros momentos, otras brisas, y también otros besos. Sólo tú supiste confortar el sollozo de mi pecho.

Somos,
un sueño imposible,
que busca la noche,
para olvidarse del tiempo,
del mundo y de todo,
somos,
en nuestra quimera,
doliente y sentida,
dos hojas que el viento,
juntó en el otoño.

Somos un castillo en el aire. Somos ese sueño que hemos querido ser. Ante una ausencia, el sueño se desvanecería. Y la quimera no tendría razón de ser. El sol despierta de su letargo y la mancha de tinta se aclara lentamente. El otoño nos juntó, a costa de aquél invierno frío y desangelado que se había llevado a otro.

Somos,
dos seres en uno
que amándose mueren,
para...
guardar en secreto,
lo mucho que quieren
pero...
qué importa la vida,
con esta separación,

Te miro, feliz, llevar el timón de tu vida y ayudándome a llevar el de la mía. El mar adquiere tonos  ceniza, aquella ceniza, testimonio de una muerte.

somos,
dos gotas de llanto,
en una canción.

Efímero el color... en silencio, volvemos a puerto. El cabo que amarra nuestras vidas es sólido. I will survive.

Letra del bolero: M. Clavell
Intérpretes: Maite Martín (voz) Tete Montoliu (piano) - Free boleros (1996)- altamente recomendado.


Ensueños, recuerdos y paranoias,
Montse, 2000





dijous, 24 d’agost de 2017

REENCARNACIONS MISERABLES, Olga Xirinacs


Agraeixo molt començar a llegir una novel·la i notar que m'endinso en un espai gairebé insonoritzat, que l'escriptura m'aïlla de l'entorn i llavors ja em quedo en la companyia de la veu narrativa, en aquest cas, identificable amb tots els registres de l'autora. Olga Xirinacs ha escrit un relat profund i crític, que fuig de la transcendència que se li podria pressuposar al tema de les ànimes; tractat amb sentit de l'humor, va al gruix de qüestions complexes i ben plantejades.




Si bé una novel·la no es pot fàcilment reduir a un article d'opinió, sí que a vegades troba correspondència en l'àmbit encara més mínim del títol. D'aquí l'encert de 'Reencarnacions miserables'. 
En el llibre, que publica Arola Editors, el títol es fa imatge en un collage prou gràfic, també obra d'Olga Xirinacs. 

La història que l'autora ens narra parteix del fet anecdòtic de la reencarnació d'Esebius Frank qui  sempre torna a la vida després de mort. Aquesta vegada ho farà en el si d'una gitana romanesa i tindrà un germà bessó. És un detall que obre possibles simetries i asimetries, assumpte que en general a mi em resulta sempre atractiu. Els diàlegs, magnífics, es fusionen amb la prosa elegant i precisa. I és així, en les converses entre l'escriptura, com el lector va coneixent els afers d'un individu jove cansant de viure successives existències, que contínuament reviu una vida després de l'altra, sense repòs, havent de suportar a més a més tota la càrrega de coneixement i memòria adquirit en el passat.

L'escenari principal és la ciutat. Entrem a les cases on els protagonistes es reuneixen per mantenir tertúlies habituals o esporàdiques. Els diferents episodis transcorren entre sol i subsol, espais físics però també àmbits de pensament propicis a forjar l'acció d'influència o a perpetuar retraïments i contenció. Respostes que segueixen l'ordre establert o no i oscil·len entre el món i l'inframón i el corresponent grau de misteri. Tot va succeint per raó argumental, tot pren sentit al final. Idees, pensaments, preguntes. Perquè 'Reencarnacions miserables' convida el lector a reflexionar des de les preguntes que estan redactades entre dos interrogants. Les altres preguntes, les que no s'han escrit i sorgeixen de la lectura, queden fent tombs en la ment del lector. 

Un plaer afegit en el conjunt de l'obra d'Olga Xirinacs, escriptora prolífica com s'especifica a la contracoberta: 'És professora de piano. Ha publicat més de 70 llibres: poesia, narrativa, novel·la i viatges. Té editats 300 contes per adults i infants. Ha obtingut els premis més importants de la Literatura Catalana...', que és des d'on ens interpel·la l'autora.


Article recomanat a EL PUNT AVUI:  'HONORIS CAUSA'

Article recomanat a EixDiari: REENCARNACIONS MISERABLES

dissabte, 19 d’agost de 2017

No tinc por






No tinc por!

No tinc por!
No tinc por!

Tinc dol i amarguesa i un gran dolor per les vides segades
 i per les que viuen una agonia
 i pels infants i pares que es queden sols. 
Desig que els damnats trobin tendresa entorn
 i ànimes càlides i fortalesa.
Però enmig del terror cal aixecar-se i volar més amunt si cal 
perquè la vida que ens quedi sigui tota nostra.

No tinc por.

dilluns, 14 d’agost de 2017

posella


de com encarem un conflicte, contesa, xoc o estat d'oposició
i de les definicions que trobem al llibre de les paraules

Vic


Emplaçament: Acció d'emplaçar.
Emplaçar: Situar, col·locar, en un lloc determinat. Designar el lloc que ha d'ocupar un edifici un monument, etc.

Plantejament: Acció i efecte de plantejar.
Plantejar: Suscitar una qüestió, un problema, a resoldre, posar-lo en condicions de resoldre'l.

Suscitar: Promoure, fer sorgir.
Resoldre: Descompondre una cosa reduint-la als seus elements constituents. Convertir una cosa en una altra de més simple. Prendre una determinació, decidir. Acordar, dirimir.

U: En filosofia, allò que té unitat; el principi de tota realitat, etc.
U: Vint-i-unena lletra de l'alfabet català.

Unicitat: Qualitat d'únic. En matemàtica, propietat que fa referència a l'existència d'un sol resultat.
Etcètera: I la resta.

Legal: Conforme a la llei.
Legítim: Conforme a les lleis o al dret. Genuí, autèntic.

Genuí: Vertader, no fingit.

Posella: Lleixa, prestatge. Cavitat a la paret per a posar-hi alguna cosa.
Posició: Lloc on és situat un cos, país, etc. Situació. Manera de pensar o actuar. Positura, postura. Categoria, condició, esfera, rang. Indret, emplaçament.

Emplaçament: Acció d'emplaçar.
Emplaçar: Situar, col·locar, en un lloc determinat. Designar el lloc que ha d'ocupar un edifici un monument, etc.

Etcètera: I la resta.



Matilde Nuri i Espona
Cornèlia Abril

dilluns, 7 d’agost de 2017

Mes no hi eres - Sanzsoto

Muerte subita, acrílico/papel


Hoy estabas conmigo, pero no estabas
sin razón razonabas la impostura
por todos los que no están y un día estuvieron
campanas de cristal doy a los vientos

campanas vistas desde mi atalaya
donde el recuerdo mora y el olvido acecha
campanas que anunciaron nuevas vidas
campanas que sonaron por los muertos

En que lugar se guardan las palabras
En que momento las suplantó el silencio
en esa incertidumbre que es la vida
con la muerte que espera su momento

Hacia la muerte caminando todos
dejando atrás un mar de desaliento
de los que con sus prisas van dejando
olvidada la vida en el intento.


-Sanzsoto

divendres, 4 d’agost de 2017

Mi Dios soy yo

Encarna Velázquez va publicar la primera novel·la, amb un títol potent, als vuitanta anys.
Vivia a l'Ametlla i jo anava a casa seva caminant. Ahir va marxar.




Des de Cornèlia Abril t'escric una nota breu per expressar gratitud. Dient gràcies, Encarna, n'hi hauria prou. Però em ve de gust deixar constància del motiu: les estones que hem passat a casa teva parlant de llibres, amb la Imma, la Consol, també a vegades l'Antonio, el teu marit. Ens hem explicat de quins autors i de quines obres hem begut o hem refusat l'essència o la sensibilitat; ho fèiem només pel gust de posar en comú la nostra manera d'entendre la literatura, d'encarar l'escriptura, de recitar poemes. Aquest és un tema de llarg recorregut, i no n'hauríem tingut mai prou. Tot just començàvem unes tertúlies casolanes que prometien molta força. Ara haurem de fer l'exercici de rellegir en solitari. Quin greu! Serà en els poemes que t'agradaven, -tu no voldries de cap manera que fos en la pena- on retrobarem la satisfacció d'haver compartit les nostres paraules.

-Matilde Nuri i Espona-


'Mi Dios soy yo', Encarna Velázquez
Editat per Círculo Rojo Editorial