diumenge, 25 de juny de 2017

En femení

Cornèlia Abril és un grup literari heterogeni, format per dones. Cap de nosaltres no és la dona ideal però totes podem concebre Cornèlia Abril com un ideal realitzable. Hem arribat a diversos estadis de conformitat que responen a un criteri molt clar: no pertànyer a cap isme o a cap ista. Això, d'entrada, significa la renúncia voluntària a vincular-nos a moviments o línies de pensament actiu concrets. No ho necessitem per escriure. Tanmateix ens agrada pensar en femení i lluitem per aconseguir el respecte que tota dona, sigui com vulgui ser, es mereix pel simple fet de ser una persona. 


                             


Sí, som dones, som persones, i configurem la societat en la que vivim. Allà on hi hagi una mà que s'extralimiti, allà anirem, i sabrem ser totes-una i defensar la causa, la dignitat de cadascuna de les dones, perquè aquest és l'únic posicionament des del qual podem també tenir cura de la dignitat pròpia i de la de les nostres mares, filles, netes, germanes, sogres, nores, amigues, companyes de feina, dones o persones ubicades en el món, situades geogràficament en qualsevol punt del planeta, un lloc que, per allunyat que sigui, ens resulta familiar, amigable, proper. 



Totes les integrants de CA escrivim pel gust de fer-ho, malgrat tenim o hem tingut en algun moment altres feines. Per exemple, la Sílvia Armangué és biòloga, treballa en la prevenció del càncer femení; la Montse Medalla durant molts anys s'ha dedicat a la logopèdia i a la psicologia infantil en escoles de la Selva; la Carmen Sanzsoto és artista visual; la Pepa Bagaria és bibliotecària i es dedica a la catalogació de revistes i documents afins, la Maria Cirera és traductora, i jo, òptica per bé que en excedència. 


L'origen de Cornèlia Abril l'hem de buscar a les xarxes socials: Associació de relataires en català ARC, blocs, publicacions virtuals. Perquè precisament la virtualitat ens ha permès fer compatible la feina, la família i l’escriptura. Sovint a casa meva he fet la brometa que primer són els macarrons, i després les lletres. Potser per això l’escriptura de la Cornèlia és vocacional i amateur, vivencial, tocant sempre la vida de molt a prop. Entre nosaltres, trobem navegants de mar endins, vídues, més d'una situació extrema en salut, canvis de feina, canvis de parella, la maternitat, l'amor i el desamor; toquem tots els temes de l'existència, de cara o al biaix, fantasiegem o derivem, a vegades, cap a la poesia, i tot per explicar històries, per contar aventures, per descriure les dèries de la condició humana. 

I això, com diu la Sílvia, no ens fa més sàvies ni més bones, però sí més felices. 
Nosaltres, totes.



Matilde Nuri i Espona
Cornèlia Abril










2 comentaris:

  1. Bonica entrada, jo en sóc part del grup, m'agrada pensar que cadascuna té el seu do ( entés com a: equilibri, pasió, criteri, ganes de viure i fer coses, il.lusió per les bondats vitals, saber-se expressar d'una o altra manera,,,) compartim l'alegria de llegir, escriure, pintar...ens complementem a les presentacions, en raonaments, en punts de vista que poden ser diferents i molt enriquidors...estic molt feliç d'haver trobat dones que quan van a fer un cafè no parlen de xafarderies però sempre tenen temes interessants per treure i prou interès en tantes coses que aburrir-se amb elles sembla impossible...endavant les dones ( i homes) que malgrat els anys, la malaltia, les pèrdues o la melangia, troben esclats de llum entre les coses que fan.

    ResponElimina
  2. gràcies, Sílvia

    és de la vida viscuda que anem tibant els fils de la creativitat
    fils gruixuts o prims, resistents

    endavant!

    ResponElimina