dilluns, 12 de juny de 2017

Així vivim



Així vivim; amb força, amb dolor, així creixem, lligats a l'ànima interior, ferotgement, lligats a minsos esclats de rauxa i llum, marcats, dolguts, amb l'esperança de sobreviure al mal temps, de trobar el llac blau entre les roques. Que els vents ens siguin bons, i l'aigua fresca. Per molts anys.






Silvia Armangué
Calders, 12 juny 2017

6 comentaris:

  1. Felicitats, Sílvia!
    Per molts anys, poesia i força.

    ResponElimina
  2. Malgrat tot, la figuera mostra un magnífic color, i la figa verda augura una dolça collita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la figuera viu i creix, no saps com! Aquestes figues d'ara, que he sentit nomenar "brevas" en castellà,i que no sé si tenen nom en català, surten i es fan grosses quan surt la fulla; son blanques de dins, i malgrat comestibles, tenen poc gust i poc sucre. Les altres, que ara surten i que maduraran tot l'estiu, son les dolces i fragants. Vam haver de posar aquesta corda per lligar la branca que es trencava. Jo crec que hi ha poques aromes tan delicioses com la de figuera. Mmm.

      Elimina
  3. com que a la fotografia veig que algú fa la corretgeta a l'arbre, he pensat en aquest poema meu:

    L'AMETLLER JOVE

    per dreceres d'interès
    -miceli-
    giravolten en rodó cent peüngles
    fent la corretgeta al tronc
    -transhumàncies-
    d'un ametller jove
    que cobreix de flors les branques
    -de fulles-
    encara nues

    A TALL D'AIGUA - 2013

    .


    ResponElimina
  4. Quin poema tan raonablement escrit, i quantes emocions profundes fa aflorar. Magnífic. Gràcies per penjar-lo aquí, és un goig tenir-lo.

    ResponElimina