dissabte, de maig 14, 2016

Música terapèutica?

Que a Cornèlia Abril li agrada la música no ho pot negar ningú, al contrari: qui conegui Cornèlia Abril, ha de saber que la música és dins la seva vida. Que Cornèlia està enamorada de l'ART, així, en majúscules.

Que les diverses ànimes cornelianes es poden abocar a un eclecticisme musical inaudit, tampoc no és cap secret. Ni és secret l'eclecticisme que traspua en temes literaris, visuals, plàstics, de disseny, i, en definitiva, en la seva manera d'observar el món. O en les seves maneres de fer-ho.

I, sabeu què? Aquí radica la grandesa de la Cornèlia.

Avui ella us vol recomanar un llibre mediàtic. Sí. No arrufeu el nas. Un llibre que ha conegut a través de la ràdio, i a través d'un presentador molt, molt, molt mediàtic (no solament perquè surt als medis, sinó per la seva forta personalitat). Jordi Basté.

No, ell no ha escrit aquest llibre. Ho ha fet un senyor que es diu James Rhodes, desonegut per mi fins ara. Jordi Basté el va portar al seu programa, quan parlava d'un tema que posa els pèls de punta, d'un tema que s'ha destapat ara, arran, primer, d'una pel·lícula "Spotlight", i després, d'una sèrie de denúncies d'abusos sexuals a menors en diverses escoles de tot arreu, tot i que qui s'emporta el palmarès és una d'elles, creant molta, molta polèmica. No vull enfonsar-me en el tema, no vull escarbar en els pous fastigosos d'aquest tema.

Només vull recomanar-vos "Instrumental. Memorias de música, medicina y locura", de James Rhodes. Blackiebooks  (www.blackiebooks.org)


La música hi té un paper fonamental.

I el llibre no té desperdici.

No estic parlant de literatura. Estic parlant de divulgació. Però també de literatura. I de música, I de pensaments. I d'humanitat. I de passions. I de crítica. I... llegiu-lo, potser entendreu coses (o no).

Us deixo un tema musical, de Johan Sebastian Bach: la Chacona, ( en re menor, BWV 1004)  que Bach va escriure per violí solista, però que  Ferruccio Dante Benvenuto Michelangelo Busoni va transcriure per a piano.

I us deixo la versió que en fa James Rhodes, que, possiblement, no sigui la millor versió del món. Segur que no. Però és tan autèntica, com la seva sabatilla descordada mentre toca.

I perdoneu: aquesta ànima corneliana no sap fer una ressenya com Déu mana. Només intenta tansmetre sentiments.



2 comentaris:

... i escaig ha dit...

la música guareix, cap dubte, el cos i l'esperit

si la Cornélia, com dius, té la música a dins la seva vida, pensem la dita: qui ho té del néixer, ja no ho deixa, ;)

en el cas de J. Rhodes conflueixen uns quants temes d'actualitat i punyents; artista dual; víctima i autor; interessant

la millor versió? els sentiments són el luxe
ho hem dit alguna vegada, això?

una abraçada!








Silvia ha dit...

M'ha agradat molt saber tot això. He de llegir Rhodes; si una ànima corneliana el recomana, ha d'èsser molt bo. Moltes gràcies!