dijous, de febrer 11, 2016

Premis d'honor i altres herbes

Ahir van concedir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a una autora de Manacor, Maria Antònia Oliver.

Una de les ànimes cornelianes, coneix aquesta autora personalment, perquè Maria Antònia Oliver va ser l'autora convidada a fer una dissertació sobre el gènere negre, l'any 2011, al restaurant "Lo trull de les raboses", on, d'alguna manera, es feia la presentació d'un llibre col·lectiu, anomenat "Un riu de crims", publicat per March editor, actualment desaparegut (l'editorial i l'editor), amb la complicitat del Centre Quim Soler, Ètim i Lo trull de les raboses. El llibre va estar editat en ocasió de la II Trobada de Gènere Negre del Matarranya i hi havia vint-i-quatre autors que havíem escrit algun relat.

Recordo que es va fer un joc, a l'hora de dinar, entremig d'una sèrie de "jocs negres", que va ser molt divertit. Havíem de trobar, en la frase següent, el nom de la reconeguda personalitat del gènere negre en la nostra llengua:

Verí roín mata la noia

Si combineu adequadament les lletres, obtindreu el nom de Maria Antònia Oliver.

Va estar força bé, francament. I na Maria Antòna va estar a l'alçada de les circumstàncies. No solament va disertar sobre el gènere negre, que era del que es tractava, sinó que  es va organitzar un debat molt interessant, on tothom hi va poder dir la seva i on, l'autora, es va mostrar oberta, receptiva i cordial.

Jo, particularment, li havia llegit "Crineres de foc" i "Joana E.". A dia d'avui, continuo havent-li llegit només aqusts dos llibres. Potser, amb el ressò d'aquest premi, m'animi a llegir alguna altra obra de l'autora, ja que la meva ànima no és de ferro i, si li han donat el premi, per alguna cosa deu ser, amén que els dos llibres llegits, em van agradar força!

Hem de felicitar degudament l'autora guanyadora, perquè s'ho mereix, n'estic segura. A més, Maria Antònia Oliver va formar part, també, del mític grup "Ofèlia Dracs", que, segons el nostre editor,  Joan Riera, és com si fos la cunyada de Cornèlia Abril!.  

Dit això, lamento que el premi hagi passat, una vegada més, ben a la vora d'Olga Xirinacs, l'autora reivindicada per les ànimes de Cornèlia Abril i per moltes altres persones a la xarxa. Júlia Costa va obrir un blog i una pàgina web, on s'han anat publicant, al llarg de tot aquest temps, poemes i fragments de l'obra d'Olga Xirinacs, donant a conèixer, d'aquesta manera, a gent que potser no la coneixia, una obra important, encara que potser no reconeguda com es mereix. Xirinacs ha guanyat tots els premis "guanyables", a casa nostra, i malgrat haver-ho guanyat tot, d'alguna manera, és la gran oblidada, la qual cosa és profundament injusta, al nostre parer.

Tenim la joia, però, que ha estat escollida com a Poeta del Dia de la Poesia, i aquest fet, és una alegria que també podem compartir, sense esquinçar-nos les vestidures en no haver aconseguit el premi d'honor.

Endavant, Maria Antònia Oliver, i moltes felicitats!

Endavant, Olga Xirinacs, escriptora, poeta i persona estimada. I moltes felicitats!

Endavant, Òmnium Cultural, que per fi, heu entès que el Premi d'Honor "també" se li pot concedir a  una dona!



9 comentaris:

Montse ha dit...

Veig que la Cornèlia està contenta. deu ser perquè les coses van bé.
Felicitats a la M.Antònia Oliver, i també a l'O.X. per això de la Poeta del Dia de la Poesia!

A Des del meu mar, he tractat el mateix tema!

... i escaig ha dit...

jo també felicito a la guanyadora, Maria Antònia Oliver, pel Premi d'Honor de les Lletres Catalanes;


la meva opinió és que el premi necessita més de l'Olga Xirinacs que a la inversa;
i avui la penso, des de la poesia, en els seus versos;

Cornèlia Abril ha dit...

Mati, tota la raó: El premi seria honorat per Olga Xirinacs i no tant al revés.
Glòria a la poesia d'O.X.

Cornèlia Abril ha dit...

I a la seva literatura en general!

Mercè Bagaria ha dit...

Hi ha reconeixements oficials i d'altres que tenen a veure amb el respecte, la consideració, l'amor del públic lector i dels companys d'ofici. Aquest és el guardó que tot escriptor voldria. I aquest fa temps que tant Olga Xirinacs com Maria Antònia Oliver ja tenen.

Cornèlia Abril ha dit...

Si, Mercè, però m'agradaria saber per què.

Per què hi ha escriptores i escriptors "apartats" del centre de l'atenció del moment? (no sé com explicar-ho, però suposo que ja s'entén).

Hi ha un grupet, com ho diria, "d'intocables", que sempre surten a tot arreu, i un altre grup que el deixen més a l'ombra, menys a la vista...

Té a veure amb possibles enveges? O és aquesta ànima de la Cornèlia que troba fantasmes on potser no n'hi ha?

Mercè Bagaria ha dit...

Jo trobo que totes dues escriptores es mereixien aquesta distinció. Cal continuar refrescant la memòria al jurat que atorga el premi, per tal que no es descuidi que Olga Xirinacs és una escriptora de trajectòria brillant que dignifica la nostra literatura. Prefereixo pensar que els fantasmes no existeixen.

... i escaig ha dit...

hi estic d'acord: jo tampoc vull pensar en fantasmes;
i, tingui o no tingui l'Olga el reconeixement, queda per a sempre la seva obra sòlida, consistent, magnífica i això és el que de debò compta
.

... i escaig ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.