dimecres, 24 de maig de 2017

Tiempo bruno


Acariciando la orilla
mansa muy mansamente
agitando recuerdos
olvidando promesas
desangelada la noche se presenta
pero es tanta su furia contenida
y tanta su pasión desenfrenada
que abrazando la arena
la arrastra a las profundas simas del recuerdo

Tanta vida, tanto ruido
escalones,  escaleras
piedras, muros, fronteras
cigarrillos consumidos en la espera

Colinas invertidas
negros jirones de almas del pasado
posos de siete mares
aires de cuatro vientos
una luna que pasa
mil lunas que se pierden
olvidada la espuma en una roca
vestigios de un naufragio

-Sanzsoto

dilluns, 22 de maig de 2017

Un tast saborós al Museu de la Tècnica de Manresa

El Museu de la Tècnica de Manresa és un enorme edifici de pedra sense floritures, enllestit l'any 1865. Voltes gegantines, murs espectaculars, un recinte que es bastí temps enrere per emmagatzemar l'aigua que, des de la Sèquia, proveïa la ciutat. Quan va caure en la buidor del desús, va estar anys en gran declivi, fins que el museu s'hi va plantar per obrir les portes d'un espai singular que no havia perdut encant, més aviat en guanyava.


Museu de la Tècnica de Manresa


La Pilar Alonso, conservadora del museu, i l'Anna Selga, coordinadora, ens van obrir les portes al grup literari Cornèlia Abril perquè presentéssim el nostre segon llibre Si es fa fosc. Vam estar teloneres d'un "tastet" singular. Després de la nostra xerrada, seguia una visita guiada per l'interessant i bell camí dels telers i teixits emprats al passat segle. Aquest recorregut cultural es completava amb un tast de vins dels cellers Mas de Sant Iscle i Caves Artium, amanit amb uns talls de coca feta a metres en forn de llenya. 

Parc de la sèquia- 20 de maig'17

Cellers Artium i Mas de Sant Iscle


De fons, els magnètics quadres de Carmen Sanzsoto, i, arrenglerats en una taula llarga, els llibres: a més del darrer i nou Si es fa fosc, el primer He d'anar-me'n; llibres de contes, poemes, biografia il·lustrada i novel·la d'autoria individual de les components de Cornèlia Abril.


Manresa'17-Sanzsoto



Puc dir que va ser una esplèndida vetllada. A les sis i deu minuts l'Anna Selga ens va presentar, i la Maria Cirera, la Matilde Nuri, la Carmen Sanzsoto i la Sílvia Armangué que soc jo, en un parlament flash de 30 minuts vam anunciar el llibre, el pròleg de l'escriptora Olga Xirinacs, les seves particulars valoracions de cada un dels nostres relats; una biografia curta de nosaltres: les autores i la Cornèlia, uns fragments del llibre, que té com a tema recurrent les dèries, manies, obsessions i desgavells peculiars de les persones i les boniques, estrafolàries, iròniques histories que ens ha inspirat.
Per acabar, Carmen Sanzsoto va declamar l'intens poema que té per títol Bataclan, obra seva, igual que les  il·lustracions que ens regalen els ulls enmig de la lectura del llibre.

Les nostres companyes Mercè i Pepa Bagaria i Montse Medalla no van poder ser en aquest acte, però ens en queden molts, espero.




Poema Bataclan, de Carmen Sanzsoto



Dir que l'amabilitat del personal del museu ratlla l'excel·lència, que ens hi vam sentir millor que ben acollides, que el públic penso que va gaudir de cada tast, que nosaltres vam passar un dia d'aquests tan bons: el lloc, perfecte i la companyia immillorable. Gràcies Parc de la Sèquia, Olga Xirinacs que et duem al cor en cada presentació, gràcies a tots els que us vau apropar.

Ara, només queda esperar que la lectura de Si es fa fosc us sigui plaent.




dissabte, 20 de maig de 2017

Aquella feina que no es veu

Estem acostumats a sentir, llegir, veure... 

Pròximament (a les sales de cinema)

La prèvia (abans d'un partit de futbol important)

Sortirà el dia tal (quan ha de sortir un llibre d'un autor conegut) 

Però parlem poc d'aquella feina invisible però feixuga, per molt que es faci amb tota la dedicació, cercant disponibilitats que no sempre es tenen i, per damunt de tot, amb il·lusió compartida.

Ja fa mesos que Cornèli aAbril en pes treballa per presentar en societat el seu segon fill, el seu segon llibre Si es fa fosc

Ja fa mesos que  en parlem amb familiars i amics, que ho anunciem a través dels pocs mitjans de comunicació que ens fan costat,  com  Ràdio Manresa , a qui agraim que ens donés la possibilitat de parlar-ne, i a Regió7, per parlar de l'esdeveniment. Gràcies! Fa temps, també, que ho repetim a les xarxes socials, en fi, Cornèlia Abril no s'està mai quieta.

M'agradaria fer una constatació de fets: Cornèlia Abril va treballar moltíssim per poder presentar Si es fa fosc a Mas Guinardó, ja en vàrem fer una crònica en el seu dia.

Cornèlia Abril va treballar moltíssim per dur a terme "l'stage" a la Fira del llibre d'Artista + Sant Jordi. També en vàrem fer una crònica.

Cornèlia Abril està treballant moltíssim per fer, aquesta tarda, la presentació en societat de tota l'obra de Cornèlia Abril en pes: Si es fa fosc,  He d'anar-me'n, i els llibres que els seus membres han fet en solitari, més l'exposició de part de l'obra de la nostra "il·lustradora personal".

Cal que se sàpiga que darrere d'una presentació hi sol haver hores de feina de molts tipus: pensar, comparar, seleccionar, buscar, trobar, intentar obtenir, compartir, fer saber, assajar... tot el que anomeno és fruit d'una feina acurada, que ve després del "senzill" fet d'escriure una història i editar-la i publicar-la.

Cal que qui acaba comprant un llibre pel plaer de la seva lectura, tingui clar que els autors poc coneguts o molt coneguts, però no mediàtics,  dediquen/dediquem moltes hores a fer acurades preparacions per tal de compartir amb el  lector final les nostres inquietuds literàries, artístiques...

La "moda" actual, de titllar els lectors de "consumidors" no ens agrada. El quevolem és compartir cultura, viure-la, estimar-la i difondre-la!

Una mostra gràfica de la "prèvia" a la presentació, aquesta tarda, de l'obra literària i artística de Cornèlia Abril, al Museu de la Tècnica de Manresa, com ja sabeu, amb cata de vins i metres de pizza!


dissabte, 13 de maig de 2017

Si es fa fosc

Pròleg d'Olga Xirinacs a SI ES FA FOSC 
(dos fragments: inicial i final)

CAMINS D’ABRIL 

A l’inici d’aquest llibre trobem una cita enigmàtica de Fiodor Dostoievski a Crim i càstig. Diu: «... de vostè depèn que aquesta foscor no sigui eterna.» Del títol del llibre es pot deduir que un advertiment amable, íntim, fet en veu baixa per quan minva el dia o decau l’ànim, podria ser el fil conductor que enllacés els relats presents. És cert que aquest aspecte ha estat tingut en compte, però la creativitat imaginativa de les autores n’ha fet una notable exposició de matisos. Cal tenir present que, en l’art, el gravat exerceix una fascinació en els entesos; el gravat pot ser acolorit, sí, però l’atracció dels suggeriments fa valorar traços en definició del gris al negre, de sanguines en gradació de rosat fins granat vinós, de tot allò que expressa volum i força amb un estil divers i propi però sense la violència feridora del dia.


Hem acabat la lectura i potser se’ns ha fet fosc més d’una vegada mentre llegíem aquestes obres. Cada relat canvia de color i de percepció segons el lloc on és llegit. Seria interessant, per als lectors curiosos, saber els efectes de cada lectura segons els llocs i els estats anímics. Seria difícil saber-ho, però ens ho podem inventar en un proper relat. Sigui al còmode sofà, a la flonja butaca, al metro, al bus, al tren, al Delta de l’Ebre o sota el Montardo, aquesta prologuista desitja a tots els lectors el que els polítics en dirien un «estat de benestar»: el dels polítics, mai no el tindrem. Però el que ens pot donar aquest llibre, que porta l’ànima de les seves autores, aquest, sí.


Olga Xirinacs
Tarragona, 27 de febrer del 2017



Dissabte, dia 20, presentem a Manresa. 


dimecres, 10 de maig de 2017

11 maig'17 - aniversari d'OLGA XIRINACS


#OlgaXirinacs81aniversari





Et diré que la primavera s'acosta a tu com l'aire a les primeres violetes
i que els corbs tracen signes amb ploma negra i tinta japonesa.
Reverdeixen els arbres i esclaten els iris entre l'herba dels marges.
El cirerer ha florit, granat i rosa, amb densa olor de mel silvestre.
A poc a poc, en el silenci relatiu, tornen la vida i el somriure,
a poc a poc, en el repòs interior, prenen forma els sentits,
hi ha un corrent subterrani, una volta infinita de l'aire i de la terra.
Tot ho porto a les mans i a flor de pell. T'ho porto, ara de nou,
i és una ofrena sense nom, un càntic sense veu i un palau sense regne.


OLGA XIRINACS  - 
La pluja sobre els palaus

dilluns, 8 de maig de 2017

Poemas per a la Marató, relat de menys d'un minut de Silvia Armangué

Pintura Sanzsoto


Temps


Dies de colors de tardor saborosa,
taronja i groc i un esclat de rauxa.
Et porto a dins, a les nits fredes.

Tots els estels sobre nosaltres.


-Silvia Armangué Jorba

dijous, 27 d’abril de 2017

Montserrat

Richard Schneider - aufgenommen, fotografiert
von Richard Schneider
Fa 50 milions d'anys, els animals i plantes que campaven per Catalunya no sabien on vivien. El centre de Catalunya era ocupada per aigua de mar, i a aquest mar desembocaven uns rius de no gran llargada, però molt actius i carregats de sediments. Coneixeu el Delta de l'Ebre: és conformat per la terra, pedres i restes que el riu, alentint el pas en arribar a mar, deixa al fons, i que es va acumulant, formant aquesta mena de triangle tan fèrtil, a prop de l'aigua i sempre alimentat pel cabdal de l'Ebre.

Doncs bé, Montserrat és el que queda d'uns sediments que durant molt temps es van dipositar a l'acabament d'aquests rius prehistòrics quan arribaven al mar interior. La seva pedra gris-blau tan característica és resultat de l'agombolament de les pedres i la terra que es van compactar- roca sedimentària- i després van erosionar-se - és a dir,  l'aigua, el temps i el desgast que comporten- produint aquest massís que sembla sorgir d'imprevist en una terra on no hi ha muntanyes més altes.

A Montserrat, quan els segles van assecar el meravellós mar interior- de poca fondària, d'aigua brillant, un paradís de coralls i espècies impossibles- i la gent hi va anar campant, s'hi va trobar una "Verge", una Marededéu Trobada. Trobar objectes preciosos sempre ha estat una il·lusió i un goig, i aquesta talla no massa gran de fusta, una Deesa amb un Fill, una mare i el seu nadó, van resultar l'excusa per alçar una capella, una església, un gran Castell preciós amb monjos Benedictins allà a sota les Agulles. La gent hi anem a fer-li tribut: a la Verge, a la Muntanya, a la bellesa que hi regalima per tots cantons.

Avui és el dia de la nostra Marededéu de Montserrat. Tots tenim amigues, tietes, germanes i fins algun conegut (també alguns mascles duen aquest patronímic), a qui felicitar.

Nosaltres, el grup de Cornèlia Abril, tenim la nostra Montserrat particular. A qui estimem i que ens estima, i que sigui per molts anys. Montserrat Medalla, que ho celebris amb alegria i durant molt de temps, i nosaltres amb tu. Moltes felicitats.

-Sílvia Armangué

dimecres, 26 d’abril de 2017

Diada de Sant Jordi

Deia Sílvia Armangué, a l'entrada anterior:

"El Cavaller i la Princesa deuen ser a un parc d'atraccions xulo, o caminant per aquest país que Déu ens ha donat, per les Guilleries, o a la Garrotxa, al riu Calders, a santa Coloma de Farners; hi ha tants llocs bonics.

El Dragó i la Rosa s'ostatgen, aquests dies, a casa meva. I potser a casa vostra també."

I afegeix Cornèlia Abril, des del mateix balconet al món virtual i real:

Fóra bo, que el Cavaller i la Princesa haguessin pogut passejar pel parc d'atraccions i pels molts i bonics raconets del país que Déu ens ha donat.


I també hauria estat molt bé, si és que no ho van acabar fent, que m'ensumo que sí,que el mateix dia de Sant Jordi haguessin anat, tot passejant, cap a la plaça de Sant Just, petita i acollidora, on es van instal·lar les paradetes que des de dijous, havien estat situades al centre cívic Pati Llimona.


Ja des de bon matí s'hi respirava aquell ambient de terra avesada a la cultura del llibre i de la rosa. 



Quin goig, regalar o regalar-se un llibre, o uns quants! i quina alegria, rebre o regalar una rosa, en un dia que a molts els agrada convertir en festiu, encara que no caigui en diumenge!



L'escalforeta del sol ens va seduir de bon matí i es va quedar entre nosaltres fins més enllà del migdia, per fer-nos companyia entre perfum de roses, olor de llibres i essències d'art en formats petits, i potser una mica més grans, depenent de cada artista.

Ens van venir a veure amics, familiars, i també persones anònimes que s'apartaven una mica del gruix de grans editorials, alguns d'ells, potser per agafar una alenada d'aquell aire assolellat que ens acompanyava a la plaça.


Les ànimes de Cornèlia Abril es van desplegar, en diversos moments del dia, a visitar altres parades on hi tenien obra, per poder signar els seus llibres als futurs lectors que els/ens feien el regal de comprar els seus/nostres llibres. 




Una diada memorable, en la qual, amb l'harmonia compartida, vam gaudir nosaltres, Cornèlia Abril, la resta d'artistes que exposaven i, com no, el públic que ens visità, content de celebrar, com el dragonet Francis, l'entrada de la primavera en tota la seva esplendor.

Sant Jordi sempre fa olor de diumenge. I té els colors nous de la renovació de la vida.

-Montserrat Medalla


dimarts, 25 d’abril de 2017

En Francis

En Francis viu a la terrassa. És gran i solitari. Fa tres mesos que el vaig trobar, panxa enlaire a la vorera, fred i immòbil, i me'l vaig endur perquè els seus ulls de color bronze, oberts i fixes, em van agradar. A casa es va reviscolar, però no volia aigua ni fruita ni pernil. Volia amagar-se i prou. Primer no es deia Francis, no es deia res, era el Dragonet i prou. Però de tant en tant el treia i provava d'obrir-li la boca perquè begués una mica, llavors s'emprenyava bastant i em mossegava els dits. Aixì que li vaig posar afecte i li vam posar nom.
Fa dues setmanes  que llueix el sol i ara viu a la terrassa. Han passat pluges, paletes, escombrades, pipins de la Tati. En Francis sobreviu i fa la seva, però no s'allunya gaire i temo que no mengi prou, que no tingui prou energia, que es quedi per terra i no pugi per les parets. O sigui que avui pel carrer quan un abellot se m'ha ficat entre els peus i no acabava de trobar la posició de vol, m'he dit, mira, li porto a en Francis, que necessita proteïna.

                                                                        Bombus sp.

Amb el preciós insecte als dits, un dubte em rosegava l'ànima. D'acord, jo li porto a en Francis, en Francis se'l menja i s'espavila una mica. Però quantes flors deixo orfes de pol.linització? Quants abellots nous ja no naixeran mai? I aquest mateix abellot, que si me'l emporto i viu a casa i al final li agafo carinyo i li poso nom, no serà un altre Francis més pelut i bonic que potser haurè d'alimentar amb nèctar de flors; i quines deuen ser les seves preferides...? Llavors he decidit la seva sort i l'he dut a un racó del parc on el sol hi tocava i l'he deixat sobre una planteta florida.

                                                                    el Drac i la Rosa

I llavors et queda la cosa: has fet bé? Has perdut l'oportunitat que en Francis es sobreposi? A les ferides, a l'edat que deu tenir, al fred que ha passat...? Deixem que tot rodi tal com raja? Ens hi fiquem pel mig per complicar-ho més...?

El Cavaller i la Princesa deuen ser a un parc d'atraccions xulo, o caminant per aquest país que Déu ens ha donat, per les Guilleries, o a la Garrotxa, al riu Calders, a santa Coloma de Farners; hi ha tants llocs bonics.

El Dragó i la Rosa s'ostatgen, aquests dies, a casa meva. I potser a casa vostra també.

Sílvia Armangué Jorba




dissabte, 22 d’abril de 2017

Cornèlia Abril a la X Fira del llibre d'Artista-2017

Des del dia 20 fins al 23 d'abril, Cornèlia Abril haurà participat a la X Fira del Llibre d'Artista.

Aquest haurà estat el nostre primer any amb "taula pròpia". Feia il·lusió. I encara en fa, perquè no s'ha acabat.

Com a mostra, unes quantes imatges de les coses boniques que estem compartint: nosaltres hi posem les obres de la nostra artista, Carmen Sanzsoto, els llibres col·lectius i també els llibres de cadascuna de nosaltres.

Cada taula de la resta de la fira és un petit món creatiu, que haurà valgut molt la pena compartir.

Vegeu-ne, com deia,  una mostra gràfica:




 Allà al fons, la nostra artista


Llibres que es fan i es desfan, llibres tancats en campanes de vidre



Al mig, l'obra de Sanzsoto


Formes i colors diversos


Tires de flors


Princeses del pèsol, acompanyades dels set matalassos
en capsetes... una delícia


L'anterior i la següent són mostres de l'obra de Carme Sol


No us havíeu fet mai nines per retallar i jugar a canviar-li els vestits? 
Una altra petita delícia!

Una gratíssima experiència per a les components de Cornèlia Abril. Visca la creativitat artística, literària... en resum: Visca la creativitat!

dijous, 20 d’abril de 2017

Presentació de Si es fa fosc - petita informació

La primera presentació d'un llibre sempre fa acumular nervis a l'autor, a no ser que estigui molt acostumat, i en aquest cas, a les autores, components de Cornèlia Abril.


Potser els nervis només els va passar l'ànima que fa aquesta crònica, però diria que no.

Vagi per endavant el nostre agraïment al Casal d'Entitats Mas Guinardó, equipament municipal de proximitat que actua com a promotor de la vida social i associativa del barri, així com a la Dora, la seva directora, a l'actriu i autora teatral Kelly Lua i a l'Oliver, per la seva actuació especial.

Al nostre editor, Òscar Esquerda,



I, evidentment, a totes les persones que hi vau assistir!

L'acte va començar amb la presentació a càrrec de Mercè i Pepa Bagaria, que van explicar qui és Cornèlia Abril, van recordar la trajectòria del nostre primer llibre He d'anar-me'n i van exposar el nostre segon treball i motiu de la presentació, el segon llibre, Si es fa fosc, publicat per Ònix Editor.


Seguidament, vam fer la nostra primera performance! Segurament, els nervis de qui escriu anaven encaminats més per aquesta segona part! 



Alguns dels personatges que figuren al llibre van sortir de les seves pàgines, intentant posar-hi una goteta d'humor i transformant l'escenari del Mas Guinardó en un veritable... manicomi!



La Kelly ens va venir a posar ordre, en el seu rol de terapeuta i un clown, l'Oliver, va acabar l'acte, posant una nota de tendresa, des de la seva generositat.



Per una altra banda, us donem una informació:

Podreu trobar Cornèlia Abril a la Fira del X Festival del Llibre d'Artista i de la Petita Edició, al Centre Cívic Pati Llimona (Carrer Regomir, 3, Barri Gòtic de Barcelona). Aquest és l'horari:

Dia 20 , avui, de 17 a 20 h (encara hi sou a temps!)
Dia 21   de 10 a 20 h.
Dia 22   de 10 a 20 h

Dia 23, diada de Sant Jordi, tot el dia, a la Plaça Sant Just (Barri Gòtic, darrere l'Ajuntament de Barcelona) i també a Passeig de Gràcia amb Ònix Editor.

Què millor, per aquest Sant Jordi, que regalar un exemplar de Si es fa fosc



dimarts, 18 d’abril de 2017

SI ES FA FOSC - Cornèlia Abril

Les previsions meteorològiques per demà diuen que baixaran les temperatures. No han avisat, però, que a partir de les set de la tarda es farà fosc! 

Fotografia NASA



Aquest fenomen es podrà apreciar molt millor al barri del Guinardó durant la presentació del segon recull de relats de Cornèlia Abril: SI ES FA FOSC. 







Ònix Editor presenta SI ES FA FOSC, sis històries complexes i un poema, amb il·lustracions en blanc i negre, fent de les paraules del poeta Juan Gelman: 'Narrant la nostra obscuritat es veu clarament la vida' l'objectiu primordial del recull.

Cornèlia Abril: Sílvia Armangué, Mercè Bagaria, Pepa Bagaria, Maria Cirera, Montserrat Medalla, Matilde Nuri, Carmen Sanzsoto.

Prologa: Olga Xirinacs.
Il·lustra: Carmen Sanzsoto.




Benvolgudes amistats lectores, ens agradaria comptar amb la vostra companyia.



Cornèlia Abril


diumenge, 16 d’abril de 2017

Mona de Pascua

El Diccionari de la llengua castellana, de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, ofereix ja en la seva edició de l'any 1783 la següent definició:Catalunya, València i Múrcia. “La coca o rosca que es cou al forn amb ous posats en ella amb closca per Pasqua de Flors, que en altres parts de la península Ibèrica anomenen hornazo".


Bon diumenge de Pasqua!!!

dimecres, 12 d’abril de 2017

Cultura ,endavant!!

Dilluns passat, 10 d'abril, a Blanes va tenir lloc un acte poètic-literari, a partir del poemari del reconegut escriptor  Joan Adell.*

L'acte el va organitzar Lletraminúscula, dones i homes per la cultura , un col·lectiu blanenc, que promou, al llarg de cada any, i des de fa temps, uns quants actes d'aquest tipus, amb la col·laboració de molta gent de la nostra vila.

A part del que pogués representar en sí mateix, val la pena valorar positivament aquest tipus d'actes, on la literatura, la poesia, la pintura o la música en són protagonistes absoluts, i ara prenc com a exemple, també,  l'acte de Cornèlia Abril a Arenys de Mar, el mes passat, amb Blues&Words, la presència de Teresa d'Arenys i el blues del Departament d'Essència de Trementina, així com el suport de l'Ateneu Arenyenc, compromès amb al cultura local.

Tornant a l'acte de dilluns, cal elogiar, a part del bellíssim poemari d'Adell, l'esforç de totes les persones implicades com a lectors i lectores dels poemes, els assaigs liderats per Quico Saura per tal d'arribar a bon port, la moderació d'Alba Lupiáñez, així com la col·laboració de l'Ajuntament de Blanes.

No es tracta aquí de fer panegírics. Es tracta, simplement, de reivindicar la cultura, en un món cada vegada més abocat al desastre (i no solament cultural). 

Des de Cornèlia Abril, donem les gràcies, doncs, a iniciatives dels grups i col·lectius (literaris, musicals, artístics, poètics, teatrals...)  que aglutinen gent amb set de projectes culturals, enfront de la superficialitat que ens envolta, i que no ens engolirà, perquè no ens deixarem engolir!


* Taronges calentes 
editorial Fonoll
 (Juneda, 2017)

diumenge, 9 d’abril de 2017

'Si es fa fosc', de Cornèlia Abril

Existeix un camí per fugir de l’obscuritat? Depèn de nosaltres que l’obscuritat no sigui eterna?

A Si es fa fosc, segon treball de Cornèlia Abril, les integrants del grup literari s’interroguen sobre aquells instants de la vida que retenen l’ésser humà en la boira més espessa, en el parany més absurd o en la confusió de la ment; observen el comportament dels personatges davant els dubtes i les pors, destrien les àncores que fan tocar fons de les que salven del naufragi i evidencien, sobretot, la capacitat de superació de gent corrent, com qualsevol de nosaltres, que s’entesta a trobar un bri de llum enmig de la foscor.

Cornèlia Abril presenta sis històries complexes i un poema, amb il·lustracions en blanc i negre, fent de les paraules del poeta Juan Gelman: «Narrant la nostra obscuritat es veu clarament la vida» l’objectiu primordial del recull.

divendres, 7 d’abril de 2017

Per a Olga Xirinacs



Per a tu, Olga Xirinacs
amb Vicenç Roca 
des del millor record

Una forta abraçada


Abril'17

Sílvia Armangué
Carmen Sanzsoto
Mercè Bagaria
Pepa Bagaria
Matilde Nuri
Montse Medalla
Maria Cirera
.

dimarts, 4 d’abril de 2017

Dia del llibre, no t'ho perdis


Aquest any el Grup Literari Cornèlia Abril participa a la Fira del X Festival del Llibre d'artista que s'inaugurarà el dia 20 d'abril al Centre Cívic Pati Llimona.

Horaris: dia 20 de 17 a 20 h
              dia 21 de 10 a 20 h
              dia 22 de 10 a 16 h


El diumenge 23 també ens trobareu celebrant el dia de Sant Jordi amb les publicacions de les integrants del Grup, a la Plaça Sant Just (Barri Gòtic darrera de l'Ajuntament). Us esperem.



diumenge, 2 d’abril de 2017

BLUES & WORDS

El passat 24 de març, Cornèlia Abril va participar en un acte, a l'Ateneu Arenyenc d'Arenys de Mar per celebrar l'entrada de la primavera, a base de blues i paraules.



La nostra pintora, Carmen Sanzsoto, ha fet aquest resum de l’acte celebrat a Arenys la semana pasada, Blues&Words, amb el suport de l’Ateneu Arenyenc i el grup musical Departament d’Essència de Trementina, amb la poeta Teresa d’Arenys com a convidada especial:

 “A finales de marzo, rodeada de mujeres maravillosas, mujeres luchadoras, mujeres que se superan día a día y entre las cuales me permiten estar, hace una semana llevábamos a cabo una bonita fiesta de primavera en el Ateneu d'Arenys, con la poeta Teresa d'Arenys y amenizada por el grupo Departament d'Essència de Trementina, y cuando aun resuena el eco de la misma ya estamos preparando la siguiente”.

Ben poca cosa podem afegir, llevat que malgrat el mal temps, tot va anar bé. Va ploure tot el dia, i a la tarda, amb molta força. Tant, com per desanimar molta gent. Tot i així,  l’assistència a l’acte va ser força reeixida, la qual cosa ens va deixar constància, una vegada més, que a la gent, així, en general, li agraden els actes culturals, s’ho passa bé i hi participa amb entusiasme.


Presentació, per part d'Anna Riera (a baix) i Montse Medalla (a dalt)


Blues, amb Essència de Trementina. Val a dir que les paraules i el ritme formen un bon tàndem! Tothom en va gaudir força. Gràcies de nou, des d'aquest blog, Pere Planells, Francesc Sànchez i David Estrada, per la vostra interessant col·laboració.






Presentació de la nostra convidada, Teresa d’Arenys, poeta reconeguda, amb una extensa obra, de qui ens vam endur un molt bon record i, esperem, una bonica amistat. Aquesta presentació es va fer en forma de lectura d’alguns dels seus poemes per part de Cornèlia Abril, així com una entrevista , feta també per les components del grup literari, a través de la qual vam poder conèixer alguna cosa més de Teresa, a qui agraim profundament la seva participació.

A la foto, Mercè Bagaria, llegint un poema de Teresa. 




Sílvia Armangué, entrevistant Teresa.



En una segona part, i després d'escoltar un altre blues, cada ànima de Cornèlia Abril es va expressar a la seva manera. Ja fos explicant com és la seva ànima, ja fos llegint un fragment d'un dels seus relats, o parlant dels perquès de l'escriptura, de la lectura, de la literatura!

A la foto, Pepa Bagaria, descrivint la seva ànima felina.


Matilde Nuri, parlant-nos, a través de "Negació". de la dificultat de dir no, la dificultat d'aprendre a dir no i la dificultat d'haver d'aprendre a dir no.




Carmen Sanzsoto, llegint el seu poema "Ser silencio en el silencio".

Com ja hem comentat, l'assistència de públic va ser bona, tot i el mal temps. A la foto, una perspectiva de la bonica sala que ens va acollir:


Vam acabar amb la recomanació d'estar ben atents, perquè pròximament sortirà un nou llibre de Cornèlia Abril: Si es fa fosc.

Però mentrestant, el públic va tenir la possibilitat d' adquirir, si li venia de gust, el primer llibre, He d'anar-me'n,o el poemari de Teresa d'Arenys, entre d'altres llibres publicats per algunes de les components del grup literari.

En Pau, envoltat de llibres.

No en va, Blues&Words fou un trobada amb música i literatura, per celebrar l'entrada de la primavera!

Bona primavera a tothom!